Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret

• Interpretació: Lídia Guarch, Lídia Coll, Xajo Gorina, Jordi Martínez, Marc Solé, Pol Moix, Jordi Cantó i Josep Vidal
• Direcció : Lluís Saus
• Ajudant de Direcció : Lídia Guarch
• Direcció tècnica : Albert Pau
• Documentació històrica : Francesc Cutchet
• Disseny gràfic, direcció de màrqueting i publicitat : Toni Díaz - 2ad
• Adaptació del text original i plantejament escènic : Lídia Guarch, Francesc Cutchet i Lluis Saus
• Durada : 1h. 30 minuts
• Sinopsi:
  
• Lectura teatralitzada de l’obra Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu
• Creat per commemorar el centenari de l’assassinat de Francesc Layret, el text s’articula en forma d’un judici que aspira a aclarir els motius de la seva mort i combina les dades biogràfiques amb les del context històric per mitjà de documentació diversa (premsa, publicacions periòdiques, cartes, bibliografia).
  
  Fou estrenada clandestinament el 1970 als Amics de les Arts de Terrassa, i reposada a la Sala Villarroel de Barcelona, el 1976, i al Teatre Adrià Gual de Barcelona, el 1992, amb motiu de l’homenatge a Maria Aurèlia Capmany organitzat per l’Institut del Teatre en el primer aniversari de la seva mort; en tots tres casos sota la direcció de Josep Anton Codina.
  L’obra dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal.
  
  Vuit personatges (sis homes i dues dones) relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria política i sindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l’època: Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó i Lluís Companys, entre d’altres.
  
  El 1919 fou elegit diputat per Sabadell i denuncià a les corts, amb energia, la política social, l'administració de l'estat i la funció de l'exèrcit.
  
  En els moments de repressió màxima sobre la CNT (1920), sota el govern de Martínez Anido, fou assassinat a la porta de casa seva, per pistolers a sou de la patronal catalana i amb la complicitat de l'autoritat governativa.
• 
  
• Autors: Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu
•